divendres, 15 d’abril del 2011

Advocat del diable

Avui llegia al diari sorprès que un grup d'organitzacions feministes i atees, on destaca l'Asociación Madrileña de Ateos y Librepensadores, ha organitzat "una processó atea" que recorrerà els carrers de Madrid en plena Setmana Santa.

Noticies com aquestes, o com els aldarulls (reals o no) ocorreguts en un Teatre de Barcelona on es representava Gang bang -una obra que es desenvolupa en un bar gai de trobades sexuals durant una visita del Papa a Barcelona- m'han fet reflexionar una estona.

No em considero pas cristià ni molt menys. Fins ara em considerava ATEU; entès però com a un a persona que no creu amb cap Déu, no com a un antipersones que sí creuen en ell. Jo mai em faria soci de cap associació que així ho entengués.

Crec en la llibertat d'expressió i d'elecció però sobretot crec en el respecte. Personalment penso que l'església Catòlica té molts cabdells solts i punts foscos i em costa entendre els seus fidels però això no vol dir que no es mereixin el meu respecte. Crec que actes com aquest falten a la tolerància i al respecte. No hem ni d'entendre ni d'acceptar... només hem de respectar.


Estic convençut que convé parlar de i amb  l'Església Catòlica, convé debatre i posar punts a les "is" però amb el diàleg i des del sentit comú i amb dos dits de front. Actes irreverents i "blasfèmics" com el que es volia organitzar a Madrid em semblen infantils, gratuïts i sense més objectiu que la provocació. Quin objectiu sinó poden tenir? i com és que no han fet una botifarrada popular quan els islamistes fan el ramadà? No serà que ofendre als cristians és més fàcil i segur que fer-ho amb altres com podrien ser els islamistes?

De moment jo no intentaré ni entendre ni acceptar... només respectar...