Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols.... això cantaven Esquirols. Jo no sé si pel camí de la vida em tocarà menjar pols... però en el camí que faig cada dia, el camí literal, el que em porta de casa a la feina, a comprar o a passejar... en el camí fet a peu cada dia hi trobo molt més que pols....
Hi trobo cagarades de gossos, hi trobo pixarades de gossos, gats i bèsties humanes, hi trobo papers, embolcalls, llaunes, burilles i el què més m'arriba a repugnar escopits, mocs i saliva vària.
De la merda de gos no em penso parlar... crec que està tot dit. Si no t'agrada recollir merda de gos no en tinguis. Ara bé els papers i brossa variada que es pot trobar tirada al carrer és sorprenent. No puc entendre com un carrer farcit de papereres, el terra estigui ple de brossa. Costa exactament el mateix tirar-ho al terra que a la paperera. Les burilles, "más de lo mismo", ja és comú i normal fumar i tirar sense cap mirament la burilla al terra, no passa res. Llegia diumenge que a la ciutat espanyola de Sevilla es recullen 700 kilograms diaris de burilles de tabac. Em sembla tan lamentable, una mostra més de incivisme. Potser la societat del benestar poc ens ha ajudat en aquest sentit... sempre s'acaba pensant que algú ja cobra per recollir-ho (oblidant que qui el paga és un mateix)
El què més em molesta és, sense cap mena de dubte, la gent que escup al terra. S'ha normalitzat d'una manera espectacular. La gent escup i escup, tan homes com dones, joves i grans, blancs i negres.... em sulfura, em repugna, em treu de polleguera. Em sembla una acte tan egoista, un comportament que ve a dir "m'importa una merda tot el què no sigui jo". No m'entra al cap el perquè d'aquesta normalització. He vist coses insòlites (parelles morrejant-se i parar perquè un dels dos té una reuma el coll, buscar.la -amb el soroll característic- escopir-la i tornar-se a morrejar, gent escopint dins de l'hospital, dins del transport public o mentre t'estan atenent en una botiga) i encara no hi ha dia que no desitgi que una d'aquestes reumes els escanyi.
Tinc una teoria al respecte. Crec que el futbol ha normalitzat el fet d'escopir. Cal dir que miro poc futbol però les poques vegades que l'he vist sempre apareixen els jugador escopint sense cap mena de vergonya. Homes adinerats, que moltes vegades cobren per ser imatge de grans marques, metrosexuals engominats adicctes la moda, homes que són tractats com herois del segle, entrenadors encorbatats que escupen sense mirament... en fi... lamentable.
Amics, allò de que el carrer és de tots és una fal·làcia ! no t'enganyis! el carrer no és de ningú... per tant a tots aquells que escopiu, cagueu o deixeu cagar, pixeu o deixeu pixar, tireu merda vària us convido a fer-ho però a casa vostra, que és ben vostra... el carrer és TIERRA DE NADIE... o això m'agradaria pensar.... malauradament, de moment, només em queda desitjar que a tots aquells incívics us rebotin a la cara tot el què llenceu en el camí, aquell camí que no és de ningú...
